Blog Entry

Insane

dimecres, 4 de maig de 2011 by Marta M.Q. , under

Aconseguir el que un desitja és motiu de felicitat però també de molt sofriment. Happiness retrata persones inadaptades, 'avorrides', que passen desapercebudes a ulls dels altres però que amaguen una vida agitada i turbulenta: un home aparentment normal que té gustos 'peculiars', un veí que acosa sexualment per telèfon a dones, una dona de 30 anys que no acaba de trobar el seu lloc en el món (ni laboral ni en les seves relacions amb un home o la seva família), un home ja gran que vol separar-se de la dona per poder fer la seva i sentir-se jove de nou... En resum, tot un grup de persones amb vides entrellaçades i que viuen a Nova Jersey. La història se centra molt en el sexe i en trencar tabús socials a través de converses o perversions. Hapiness és un film incòmode, entretingut, dur i amb un final que, per mi, és la millor escena de tota la pel·lícula.


Al rojo vivo (en anglès, The white heat), de Raoul Walsh, gira al voltant de la figura de Cody Jarrett, un lladre sense escrúpols tant a l'hora de matar companys seus com pel tracte despreciatiu amb la seva dona. L'única persona en qui confia i per qui sent devoció és la seva mare, un punt dèbil que el ridiculitza a ulls dels seus companys de la banda i també de l'espectador. El millor de la pel·lícula és la interpretació de James Cagney, que mostra el desequilibri del personatge de Cody.

Fotografies: twitch, moviesville

4 Responses to 'Insane'

4 de maig de 2011 a les 6:00

Comment by Marienkafer.

Como casi siempre me descubres películas. La primera me parece muy interesante, supongo que por la variedad de personajes, la otra no tanto, el tema de los ladrones no es mi tema favorito.

Un beso!

4 de maig de 2011 a les 6:55

Comment by òscar.

Hapiness és un tros de peli. Crua i incòmode, tal com comentes, però un tros de peli.

4 de maig de 2011 a les 7:47

Comment by Estike.

Solonz es, esencialmente, un provocador, con una crítica muy dura hacia a la apariencia frente la parte más intima y excéntrica de la mente humana. La sociedad (americana) nos da un modelo (carácter) para ser aceptados por el resto, ese es el camino a seguir para formar parte del todo, pero aún así siempre quedan los recodos más intrinsecos de la persona que hace que seamos rechados, la diferencia nunca es bienvenida. Esto aparece en Happiness y luego nos lo volvió a enseñar en Palindromos, desapareciendo la parte cómica y abriendonos paso a la parte más cruda.

15 de maig de 2011 a les 7:12

Comment by Bargalloneta.

És un provocador, qualsevol pel.lícula que vegis d'ell no et deixa indiferent!

Al rojo vivo la vaig recuperar fa poc i és un clàssic amb totes les lletres, indispensable!

Publica un comentari a l'entrada