
Ara el cinema ha trobat una eina en la que recolzar-se i començar a reflotar per la crisi produïda sobretot pel pirateig: unes ulleres 3D. Una manera de veure cinema que està envaint les sales: Up, Los mundos de Coraline, Toy Story 3, Avatar... Pel·lícules on el 3D no és necessari i és afegit simplement com un reclam; és clar que sobretot l'han aplicat a films de caire més aviat infantil. Així com els crèdits finals d'Oceanworld expliquen la situació dels animals marins, quina és la fase actual del cinema, entès com a concepte clàssic de pagar per veure-ho en una sala: vulnerable, en perill o en greu perill d'extinció?
Fotografia: Sensacine
Fotografia: Sensacine
1 Responses to “Vulnerable, en perill o en greu perill d'extinció”
Comment by deathmask.
Jo crec que res del que dius. Per mi el concepte de pagar per veure una peli dificilment morira, i per una senzilla rao, qui te un cinema a casa? Anar al cinema es un ritual, una excusa per quedar amb els amics i passar una estona. Mentres no tinguem una mansio, una tele de 500", un sistema dolby surround del santo copon i conexio directa amb les distribuidores per descarregarnos les pelis a casa, les sales de cinema durarant molt de temps. No es pot comparar veure una peli en cinema que a casa descarregada o en streaming. En tot cas, el que si es cert es que el preu de l´entrada es molt car, i aixo fa que siguem mes selectius, perque pagar 8€ per sortir del cinema amb la sensacio que ens han pres el pel, no es agradable. I lo del efecte 3D, es mes un reclam comercial em sembla, fins que no trobin la manera de fer cinema 3D sense necessitat d´ulleres o trobin la manera que el efecte 3D interactui millor amb l´espectador (es un llenguatge nou i de moment cap director el sap fer servir), no li veig gaire futur, nomes com a manera d´evitar la pirateria.
Publica un comentari a l'entrada