Avui he llegit a El Periódico una entrevista a Maj Sjöwall, un dels noms clàssics en novel·les policíaques sueques -juntament amb el seu marit-, on la escriptora afirmava que no entenia el motiu de l'èxit de Larsson. La triologia de Millenium (tot i que encara tinc pendent l'últim) és un reflex de la societat actual, convulsa i complicada, amb tràfic de drogues i d'armes, abusos de poder, xarxes de prostitució... En definitiva, són unes novel·les d'investigació i denúncia que giren en torn del seu objectiu: mostrar les barbaritats dels homes que no estimen les dones, l'odi latent cap a elles i la encara existent desigualtat. Però dins d'aquest context, Larsson ens mostra una jove Lisbeth Salander que, malgrat totes les adversitats, pot amb tot (fins i tot esquiva la mort més d'una vegada). Tots admirem la Salander, la heroïna del segle XXI, que encara que resulta a vegades inversemblant, ens captiva per ser diferent, impulsiva, valenta, gèlida però alhora propera, i independent.
En Michael Blokmvist, en canvi, és un personatge més apagat i que queda més relegat a segon terme, sobretot perquè la Lisbeth sempre va per davant d'ell. Sí, és un periodista que potser a la pantalla no destaca, però s'ha de dir a favor seu que aposta i lluita per temes de denúncia per als seus reportatges, sense importar-li el fet d'haver d'anar a la presó. Un periodista que el veiem anar pista rera pista, però sempré impulsat per un motiu personal: primer l'assassinat de la seva cangur, després la vida en perill de la Lisbeth. Per tot això en Michael trontolla una mica i la Lisbeth es reafirma i es guanya la simpatia del públic. A Millenium I, el protagonista és més aviat en Michael (però la Lisbeth li salva la vida) i a Millenium 2 el personatge principal és ella (però ell li torna el favor). Un joc d'accions i reaccions, un entramat policíac on es van intercanviant els rols. Així doncs, l'èxit de Millenium segurament ha estat la unió de l'actualitat, la denúncia, la intriga, una història d'amor no convencional i implícita i, sens dubte, la creació de la inconfusible i única Salander.
PD: El llibre i el film de Millenium I són molt recomenables, llàstima que en la segona part ambdós perden una mica de força...
Fotografia: Diario Vasco
0 Responses to 'Millenium'
Publica un comentari a l'entrada