L'amor ho és tot però no és res, l'amistat és una moneda de canvi, el treball no és més que una tasca inútil i alienant, escriure és en el fons vomitar. El protagonista de Sexus (o hauria de dir el mateix Henry Miller?) no estima ningú, més ben dit li agraden totes les dones, com es diu en el llibre. Un home que, cosa que vol, cosa que aconsegueix pel que fa al sexe, un aspecte essencial i recurrent en la història. Desitja amb fervor posseir, abarcar-ho tot, sempre afamat, insatisfet, incomplert. Un salvatge que actua per impulsos i desitjos i respon als batecs i al bull de la sang, sense ètica, sense pensar en ningú més que en ell. El personatge Miller encarna la ansietat-necessitat de viure intensament, de sentir-se viu, en definitiva, el carpe diem en el seu sentit més extremista. Quins són els límits a l'hora d'aconseguir el que un vol? I què passa quan un ho vol tot, és a dir, que no sap el que vol? Sexus ens relata un amor brutal, bestial, cap a la vida, cap a la literatura i cap a un mateix, on tots els sentits estan aguditzats i són primitius. El personatge Miller, un boig per la vida, sembla arribar al clímax, a la lucidesa i a la devoció, quan divaga sobre el món de l'escriptura, de la mateixa manera que el propi autor quan escriu aquest torrent de paraules que emanen del seu interior més obscur i formen Sexus. O Sex - us.
Fotografia: Pléyades
Fotografia: Pléyades
0 Responses to ''Sex - us''
Publica un comentari a l'entrada