Blog Entry

Up in the Air

dilluns, 25 de gener del 2010 by Marta M.Q. , under

Primero: coge una bolsa con todas las cosas materiales de tu vida que te importan, desde fotografías hasta tu casa; segundo: llena otra mochila con personas, amigos, conocidos, familiares... ¿Verdad que pesan? "Las relaciones son la carga más pesada de la vida", dice Ryan (George Clooney), y por eso él se decanta por mochilas vacías; él rehuye de cualquier vínculo estrecho o responsabilidad más allá de su trabajo, y a través de sus continuos viajes se evade de todo ello y de la presión social a tener una vida estándar con esposa, casa, hijos...

La película me ha recordado a la teoría de 'las relaciones líquidas en una sociedad líquida' del pensador Zygmunt Bauman; el trabajo se puede esfumar, el amor es tan difícil de encontrar y, tal como ha surgido, puede evaporarse... Todo es rápido y volátil, y el film hace un buen retrato de la sociedad actual, de la crisis económica e ideológica. "Yo le digo a la gente que evite los compromisos", dice Clooney, embarcando una y otra vez durante la película, solo y sin ataduras.

Fotografía: El séptimo arte

6 Responses to 'Up in the Air'

26 de gener del 2010, a les 9:51

Comment by Bargalloneta.

Molt bon treball de Clooney!!!
i una pel.licula amb uns cinc primers minuts espectaculars.... i la història com tu has dit molt agredolça!!!
petons

26 de gener del 2010, a les 12:51

Comment by maria.

Aqui si que la vull anar a veure.Ja et diré el que.

26 de gener del 2010, a les 15:29


Fa 5 minuts que acabo de veure la película i no m'ha decepcionat! Crítica i/o reflex d'una societat actual que intenta viure sense lligams: adaptant-se al ritme trepidant i frenètic que més que no voler i/o desitjar aquests lligams, potser s'eviten per por de fracassar en l'intent de fer-los compatibles. I crec que així ho demostra al final (no seguiu llegint si no heu vist la pel·lícula)
.............................
perquè finalment tothom busca un copilot per agafar-se de la mà durant el viatge de la vida.

Alé Marta, ja he fet la primera (o segona, ara no ho recordo) aportació al teu blog! ;) Molt bon treball!

-Gemma (cinker)-

26 de gener del 2010, a les 23:56

Comment by Eulàlia.

miro, sento, llegeixo a
CLOONEY i em vé al cap NESPRESSO WHAT ELSE!

la publicitat és molt perjudicial per la salut..

28 de gener del 2010, a les 2:52

Comment by Marta M.Q. .

Bargalloneta: Sí, li escau molt bé aquest paper al Clooney ;)

Maria: És entretinguda i un bon anàlisi de la societat actual. A mi m'ha agradat més que Juno.

Gemma:Primera aportació al blog i m'ha agradat molt!:) A vegades evitem actuar o implicar-nos per por al fracàs, com tu has dit... Gràcies guapa!;)

Eulàlia: Jaja, tens raó! Hi ha anuncis que se't claven al subconscient i després no hi ha qui ho cregui d'allà (ja sigui una cançó, un actor...)

28 de gener del 2010, a les 2:54

Comment by Marta M.Q. .

*volia dir tregui d'allà!

Publica un comentari a l'entrada