Blog Entry

I'm sure...

dijous, 11 de febrer del 2010 by Marta M.Q. , under

... que t'he vist abans, però no sabria dir on, em diu ella, que et conec però no sé de què. I'm sure... que sóc una creu, penso, i que havia trobat la meva altra X -la senyal pirata que marca el lloc exacte del tresor-, però tenia por de perdre-la i justament per aquest temor es va esfumar. Vull que tornem a ser the XX, em dic mentre els miro agafats de la mà. Però I'm sure... que mai t'ho podré dir, que els dos som culpables per enterrar-ho sota les nostres mirades, i tu encara més, doble culpable per aquest gest d'atrapar-la per la cintura i convertir-vos en una falsa creu. Em mires i jo faig el gest de voler parlar, però em faig enrere: una gran X em tapa la boca. I'm sure but...

Fotografia: Listen to me!

4 Responses to 'I'm sure...'

12 de febrer del 2010, a les 11:51

Comment by maria.

Una mica trist...ànims!

12 de febrer del 2010, a les 12:16

Comment by Unknown.

Malauradament tots els tresors han estat ja saquejats.Quan em creuo amb algú que "em sona d'alguna cosa", em deixo portar per les sensacions que em desperta. A vegades són positives, a vegades negatives, però sempre em sento indefensa. Quan són negatives, penso que el millor és deixar-ho còrrer. Al cap d'un temps la memòria em confirmarà i m'insinuarà, amb una imatge, que no valia la pena...
Quan són positives, em refugio amb la idea que existeix el destí, perquè em torni un altre dia a sorprendre, però el destí no passa dues vegades pel mateix camí, o sí?

13 de febrer del 2010, a les 5:21

Comment by Elfreelang.

Amunt els cors....que les ics i les dobles ics siguin les incògnites cercades de la vida i l'amor

14 de febrer del 2010, a les 4:03

Comment by Marta M.Q. .

Maria: Sí, aquesta mena de microrelat em va sortir així, melancòlic, com la cançó (i el grup) amb què em vaig inspirar (que aprofito per recomanar-lo!).

Anaïs: Molt interessant el teu comentari! Jo crec força en el destí (i en la voluntat de les persones). Si dues persones desitgen trobar-se i estar juntes, això acabarà passant! :)

Elvira: Ja se sap que la x és el misteri a resoldre d'una equació ;)

Publica un comentari a l'entrada