... que t'he vist abans, però no sabria dir on, em diu ella, que et conec però no sé de què. I'm sure... que sóc una creu, penso, i que havia trobat la meva altra X -la senyal pirata que marca el lloc exacte del tresor-, però tenia por de perdre-la i justament per aquest temor es va esfumar. Vull que tornem a ser the XX, em dic mentre els miro agafats de la mà. Però I'm sure... que mai t'ho podré dir, que els dos som culpables per enterrar-ho sota les nostres mirades, i tu encara més, doble culpable per aquest gest d'atrapar-la per la cintura i convertir-vos en una falsa creu. Em mires i jo faig el gest de voler parlar, però em faig enrere: una gran X em tapa la boca. I'm sure but...
Fotografia: Listen to me!
4 Responses to 'I'm sure...'
Comment by maria.
Una mica trist...ànims!
Comment by Unknown.
Malauradament tots els tresors han estat ja saquejats.Quan em creuo amb algú que "em sona d'alguna cosa", em deixo portar per les sensacions que em desperta. A vegades són positives, a vegades negatives, però sempre em sento indefensa. Quan són negatives, penso que el millor és deixar-ho còrrer. Al cap d'un temps la memòria em confirmarà i m'insinuarà, amb una imatge, que no valia la pena...
Quan són positives, em refugio amb la idea que existeix el destí, perquè em torni un altre dia a sorprendre, però el destí no passa dues vegades pel mateix camí, o sí?
Comment by Elfreelang.
Amunt els cors....que les ics i les dobles ics siguin les incògnites cercades de la vida i l'amor
Comment by Marta M.Q. .
Maria: Sí, aquesta mena de microrelat em va sortir així, melancòlic, com la cançó (i el grup) amb què em vaig inspirar (que aprofito per recomanar-lo!).
Anaïs: Molt interessant el teu comentari! Jo crec força en el destí (i en la voluntat de les persones). Si dues persones desitgen trobar-se i estar juntes, això acabarà passant! :)
Elvira: Ja se sap que la x és el misteri a resoldre d'una equació ;)
Publica un comentari a l'entrada