Al final, ahir sí

I ahir la neu sí que va quallar. Vaig jugar com una nena petita a llençar boles de neu i a intentar fer un ninot de neu a quatre mans (i és molt més difícil del que sembla!) mentre el meu pare feia fotografies per la posteritat. Tot i portar gorra els meus cabells van acabar xops, i tota jo a l'entrar a casa regalimava de neu desfeta mentre la meva mare m'escridassava. Per la nit vaig tenir somnis blancs: vaig veure l'exterior de casa meva: la plaça, els turons, els carrers, tot d'una blancor lluent, sensació d'abundandànica, silenciós i solitari, amb les mans dels nens (i dels no tan nens) marcades a la neu i petjades i trossos llisos de les planxes de snow i marques dels cotxes. I avui la neu s'està desfent amb el sol i només queda gel, i algun ninot de neu que es nega a creure que tot tornarà a ser com sempre.