La mejor manera de librarse de la tentación es caer en ella

El retrato de Dorian Gray d'Oscar Wilde és un reflex del pànic que provoca el pas del temps, de la curiositat a la vida i les inquietuds humanes. Un llibre que retrata, mai tan ben dit, el culte a la bellesa, la joventut, la innocència, la bondat i la cultura, i mostra com això ens pot portar a la degradació total, just a l'altre extrem. Una història que parla magistralment, a través de la metàfora del quadre i amb un llenguatge lleuger i poètic, de l'ambició, de la vanitat, de l'egoïsme, de la (mala) consciència i, en definitiva, de la inmortalitat. El retrato de Dorian Gray, a partir d'una mena d'oració o pacte amb el diable, mostra un canvi de rols: un jove que es vol convertir en quadre, inalterable, i una obra que cobra vida; sens dubte, una novel·la que mai passarà de moda i que un s'ha de llegir en algun moment de la seva vida.

La majoria de gent, per no dir tothom, tenim una idea de l'argument i potser això ja tira enrere a alguns a l'hora de llegir-lo. Però he de dir que val la pena fer-ho; a mi el llibre m'ha fascinat i m'ha enganxat, tant per la manera d'escriure, com pel relat en si, la estructura i el protagonista (que al principi sembla que no sigui en Dorian Gray ja que l'eclipsa lord Henry, un personatge molt seductor també, creant així un efecte molt bo i de segur premeditat) i, és clar, un final perfecte que em va desencadenar un somriure d'orella a orella. Així doncs, us recomano aquest llibre per Sant Jordi!

Fotografia: Panepsi