La rosa, el (contra)punt del llibre

La diada s'ha despertat mig ennuvolada, no radiant com d'altres anys, però almenys (de moment) no plou. A l'entrar a l'estació de tren m'han donat un diari amb la portada de 'compra la rosa més barata' (1,95 euros diria que posava) i una mena de targetó de Renfe amb paràgrafs d'escriptors. A Plaça Catalunya les paradetes ja estaven preparades i el plató de TV3, en funcionament. Un cop a dins del Parc de la Ciutadella he vist borles blanques flotar en l'ambient, i això, entre el pol·len i d'altres, són segurament la causa de la meva al·lèrgia cada matí. He pensat que, d'aquí poques hores, les dones alçaran, radiants, una o més roses, com si fossin llances o les banderetes que avui guarneixen els autobusos, i els homes carregaran els seus llibres, que molts probablement no es llegiran. Pel parc unes nenes se m'han apropat i m'han dit, tot rient, que estaven fent una gimcana i si tenia condons. He somrigut i he pensat: "sí que van forts de bon matí!". Avui el dia promet, no sé ben bé per què. M'ha fet il·lusió trobar una rosa a la meva taula del despatx (tot i que ja me l'esperava), com si fos d'un admirador secret.

Fotografia: Gencat