El termòmetre dels somnis

Passo una bona estona perseguint mosquits abans d'anar a dormir, em tapo i em destapo sense saber si tinc calor o fred i tinc somnis feixucs i angoixants que la calor aguditza, pors i neguits que, dia rere dia, he amagat a l'inconscient i que sovint de nit ataquen, expectants i plens de ràbia, i alguns tot i amb el pas del temps perduren. Desitjos sofocats i pors incontrolades emergeixen sense censura i jo m'estiro, m'arrauleixo, obro els ulls, se m'adoloreix l'esquena, dono voltes, obro una mica més la finestra, sento sorolls, perdo el llençol i el recupero, ajusto un pél la tarja, busco el tros fred del coixí, palpo si tinc algú al costat o miro si algú m'observa i m'adono que estic sola i miro el mòbil; encara em queden unes hores farragoses per endavant i el propi pes de tot plegat em submergeix de nou, obligada, a les profunditats obscures del mar negre, en el termòtre embogit dels somnis, somnis creats a partir de pensaments, somnis que mai explicaria (del tot) per por a que es fessin realitat.

Fotografia: Cuando llega la noche