Un hombre sueña que ama a una mujer. La mujer huye. El hombre envía en su persecución los perros de su deseo. La mujer cruza un puente sobre un río, atraviesa un muro, se eleva sobre una montaña. Los perros atraviesan el río a nado, saltan el muro y al pie de la montaña se detienen jadeando. El hombre sabe, en su sueño, que jamás en su sueño podrá alcanzarla. Cuando despierta, la mujer está a su lado y el hombre descubre, decepcionado, que ya es suya.
(Ana María Shua)
7 Responses to 'La mujer'
Comment by Las cosas que nunca se dicen....
Per què ens motiva més allò que creiem que encara no tenim? Perquè el desig en molts aspectes de la nostra vida governa els nostres pensaments i en conseqüència els nostres actes.
Potser caldria dedicar quants minuts al dia a pensar en allò que ja tenim, allò quotidià que donem per suposat que és nostre, que ens pertoca, que ens mereixem, i agrair-nos el fet de tenir-ho. Tant si és d'una cosa o d'algú.
Una abraçada,
Jordi
Comment by òscar.
Molt cops, masses segur, trobem el què només en la meta.
Comment by ◊ dissident ◊.
Cuando una cosa ya se posee, muchas veces pierde su atractivo. Somos como los niños con los juguetes...
El microrelato muy bueno.
Saludos
Comment by maria.
Per què passa això...?
Comment by kweilan.
Moltes vegades el que volem és el que no tenim.
Comment by Marta M.Q. .
Estic d'acord amb vosaltres. Parla de la il·lusió de posseir, la gràcia del procés de conquistar o aconseguir certs objectius, però un cop ho tenim en part perd el seu què, si més no amb el temps. Però crec que aleshores significa una altra etapa: la de mantenir-ho si tant ho valorem. Gràcies pels comentaris!
Comment by Marta M.Q. .
volia dir: s'inicia una altra etapa, no significa!
Publica un comentari a l'entrada