De tot allò invisible

L'altre dia estava llegint Engaño* de Philip Roth a un banc de darrere de casa meva i de fons sentia el xipollejar de nens a una piscina d'allà davant, com cada estiu -quina enveja!- i em vaig adonar que sempre he escoltat aquesta remor però que mai he vist la piscina. Com no veig mai els mosquits que m'ataquen en plena nit però sí sento el zum zum, o gent amb la que parlo a la feina per telèfon i mai sabré la cara que tenen o d'altres que s'han creuat a la meva vida i ara no són més que records, fotografies, paraules, música i buit.

*Un llibre (que realment es titula Deception) que parla d'un adulteri exclusivament a través del diàleg, de les converses que mantenen els amants. D'allò que intuïm, d'allò que vomitem verbalment o callem tossuda i deliberadament, de les sospites, les recriminacions, els distanciaments, el pas del temps, d'allò que no veiem però que sabem. Com els protagonistes, que no veiem però els sentim. En el fons, tot es redueix a les sensacions. La veritat és que al principi m'estava agradant força però a l'anar avançant el meu interès disminuïa, se'm feia previsible i confús en alguns diàlegs. I mai tan ben dit, m'ha decebut bastant.

PD: Mònica tenies raó!

Fotografia: Fotos