Tenir febre és com estar drogat, com va dir ahir el meu pare. Passar de 39 graus a 35, d'ulls envidriats a moments puntuals de revifada, no deu ser gaire bo. Com quan un dia fa un sol de justícia i al dia següent tot està inundat, i així anem fent. Però els efectes ja deuen ser això: arribar a pensar que t'has convertit en una granota - però amb dos ganglis inflats- llefiscosa per la febre (o per la baixada d'aquesta) i veure't verda al mirall, o groguenca. Sentir que et piten les orelles de dolor, més intensament que després d'una nit a una discoteca. Imaginar-te més d'un cop amb un drap, netejant el coll i les orelles amb esmerç per poder tornar a la normalitat.
Blog Entry
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 Responses to 'Un delirium tremens abstemi'
Comment by lolita lagarto.
mai no ho havia vist així, sempre pensava l'important és que baixi la febre, però és clar potser tinguis raó passar d'un estat a l'altre tan ràpid.. no sé, natural segur que no ho és.
Que et milloris!!
(em sembla que avui blogger m'acceptarà penja el comentari, mai no puc, .. a veure...)
Comment by maria.
Cuida't molt!
Comment by S.N..
Ai pobre...però a vegades és millor tenir febre que no t'enteres de res que trobar-te fatal i no tenir-ne!! Ànims.
Comment by Elfreelang.
Milora't!!!
Comment by Bargalloneta.
Així és com em sentia la setmana passada.... sort que ja ha passt!
Comment by Mireia.
És horrible, tenir febra!!!
Comment by Marta M.Q. .
Lolita, per fi has pogut! :)
Gràcies a tots pels vostres missatges encoratjadors!
Comment by Jordicine.
Duríssim! 39 és moltíssim. Sort que ja has deixat tot això enrere. Un petó.
Publica un comentari a l'entrada