La temperatura ambient ha canviat ja. Aquella calor asfixiant durant el dia ha minvat, ara va i ve un airet que ho fa tot més lleuger i que fa més propera la tardor (tot i així, el sol d'ahir cremava i l'aigua estava gelada). I aquestes últimes nits a 20 graus, amb màniga llarga i encara justet. I els diumenges. Tot plegat em posa melancòlica, perquè la roda es torna a activar i venen coses noves però les de sempre estan i no estan alhora. No obstant, el secret és saber que tot està a les nostres mans, que cadascú es traça el seu camí, i que la qüestió és creure, saber que tot anirà bé, passi el que passi.
Llegint La noia del parc, de Francesc Cabiró
Fa 16 hores
3 Responses to 'Whatever, whenever'
Comment by Elfreelang.
La Tardor s'acosta i el temps és incert....just el camí se'l fa cadascú....i tot anirà bé segur!
Comment by S.N..
Ostres, m'he passat el dia pensant exactament el mateix. Ja s'ensuma la tardor! Temps d'estar a casa, no? De fer "el niu"...
Comment by Bargalloneta.
A mi m'encanta la tardor, posar-te la jaqueta de bon matí, tapar-te per la nit amb els llençols, deixar enrera les nits de calors sense saber com posar-te.... és la porta que obre l'hivern...
Publica un comentari a l'entrada