Blog Entry

Adéu a les veritats absolutes

dilluns, 18 d’octubre del 2010 by Marta M.Q. , under

A vegades confondre temps, espais i noms; sovint voler reconstruir converses de records en mode mute; i sempre el dilema de voler sentir intensament i alhora no sentir, que ens fa menys esclaus. A vegades creure que ho fem tot bé, sovint que ho fem malament, molts cops -per no dir sempre-, simple o difícilment, "no ho sabem". A vegades sorprendre'ns amb l'atzar; sovint ofegar certes veritats en tinta, en tararejar cançons amb dobles sentits, en somriures melancòlics o mirades perdudes; i sempre somniar, imaginar què faríem, on aniríem si... com serem, què passarà. Mai dir mai.

7 Responses to 'Adéu a les veritats absolutes'

18 d’octubre del 2010, a les 12:46


Demasiadas canciones con doble sentido, un sentido que creo solo veo yo. Sueña, que de momento es gratis y nadie te puede decir que soñar o como. Imagina, nunca sabes si se puede llegar ha realizar, la sorpresa de ver algo cumplido, un sueño, una esperanza. Nunca digas nunca porque ese día caerás en la tentación y alguien te lo recordará.
Sigue tus instintos y si te equivocas sabrás que fue tu decisión.

18 d’octubre del 2010, a les 13:00

Comment by maria.

No dir mai,ho trobo un pèl arriscat^-^.

18 d’octubre del 2010, a les 16:03

Comment by Elfreelang.

Mai dir mai heus aquí la qüestió

19 d’octubre del 2010, a les 0:19

Comment by Estike.

no se puede querer sentir, querer no sentir o ambas cosas a la vez, es algo que surge, fluye y se desvanece, pero nunca va acompañado de la voluntad de la persona. Si pretendes esconderlo o potenciarlo consigues el efecto contrario, pues dicha intención delatas la existencia (o inexistencia) de tal sentimiento.
Lo extraordinario de los sentimientos es que están por encima de la razón, de la voluntad e incluso del bien y el mal.

19 d’octubre del 2010, a les 1:56

Comment by lolita lagarto.

subscric cadascuna de les teves paraules i estranyament em crec que és una veritat absoluta... no pot ser!

19 d’octubre del 2010, a les 14:14

Comment by Las cosas que nunca se dicen....

El més interessant de les veritats absolutes és adonar-se'n que quan aquestes s'esmicolen justament veus que eren creences.
Crec rotundament que les veritats només són punts de vista. I cal adonar-se'n.

25 d’octubre del 2010, a les 12:53

Comment by Marta M.Q. .

Marienkafer: Quizás esa es la gracia, que sean canciones cuyo significado real mejor lo entendamos sólo nosotros. Como los sueños, o ciertos silencios y miradas.

maria: No es pot dir d'aquesta aigua no beuré, mai se sap què passarà...

Elvira: Sí! Perquè dir mai és tancar portes, a vegades.

Estike: Estoy de acuerdo contigo. Se siente o no, pero aquí me refería a cuando intentamos racionalizar los sentimientos (ya sea aumentarlos o anularlos).

lolita lagarto: jeje doncs no et fiis de les veritats absolutes ;)

Las cosas que nunca se dicen: Sí, tens raó, una espècie d'ideals, de tòtems. Tot plegat subjecte a un espai de temps, lloc... que canvia constantment, i ara més que mai sembla que no hi hagi res segur en el que creure.

Publica un comentari a l'entrada