Últimament sobrevisc a base de camamilles. Entre el mal de cap i el d'estòmac, diria que aquest és molt pitjor -això també ha dit sempre el meu pare-. Últimament penso en res i en tot a la vegada. L'any s'acaba. Em trobo en el llindar de revisar el passat i especular sobre el futur. Ni una cosa ni l'altra m'agraden ni em satisfan. Sort que avui és dissabte i el sol brilla intensament, com una treva a les meves inquietuds. No m'agrada perdre fotos ni imaginar-me coses que mai succeiran.
10 sense Gabo
Fa 3 dies
6 Responses to 'Enrere i endavant'
Comment by Bargalloneta.
Ànims!!!que ja veig que no estas molt fina de salut!!!!
cuida't molt!!!
una abraçada ben forta!!!
Comment by òscar.
Aquestes fronteres del final d'any i el començament de les vacances d'estiu ja ho tenen això d'anar rumiant en tot i en res alhora. No sé si és la fórmula perfecta ni si sempre és tan senzill fer-ho però si rumiem amb tot i res alhora amb un somriure a la cara, les fotos no es solen perdre i els impossibles, potser, són una mica més possibles.
Recuperate pronto y al 100% que con las Navidades todo es comida, comida y mas comida. Esta duda entre lo pasado y lo que vendrá yo también la tengo, creo que es bastante común. Lo que ha pasado no se puede volver ha hacer y lo que vendrá no lo sabemos, habrá que esperar y cruzar los dedos para que sea algo bueno. La imaginación aparece cuando menos la quieres, es como el Sr. Murphy.
Un beso y recuperate
Comment by maria.
Cuida't molt i no pensis massa.Vés vivint les coses al seu moment.Si és passat,ja no val la pena preocupar-s'hi.Si és futur,ja vindrà.
Una abraçada.
Comment by S.N..
Si el futur que imagines no et satisfà, imagina'l diferent, encara hi ets a temps.
Jo faig la revisió d'any al setembre. Ara no em surt, no sé...
T’he trobat al Bloc “No em diguis que és un somni...”
He fet una breu mirada al teu Bloc i pel que he vist m’agrada molt. Variat, obert, personal...
En aquesta entrada ens expliques sensacions personals. Imagino i espero que ja estiguis millor, ja han passat uns dies i que puguis acomiadar bé aquest estrany 2010.
Revisar el passat, a més de torturant és impossible. En tot cas aprendre d’allò que voldríem canviar. Així i tot, una cosa és que hi reflexionem i una altra és que ens hi capfiquem.
Dius que no t’agrada “Imaginar coses que mai succeiran”. De vegades succeeixen les coses més inversemblants, però així i tot de vegades la nostra mirada interior ens juga aquestes males passades i ens porta a escenaris futurs impossibles. La nostra ment és més lliure i agosarada que nosaltres.
Publica un comentari a l'entrada