Anava en un taxi i m'he fixat en un cartell darrere del seient que deia una cosa així: "Esto no es un bar, ni un restaurante, ni un salón de belleza. Así que por favor, no beba, ni coma, ni se maquille". Per sort, no tenia els llavis tallats. A la parada de tren de Cornellà, una caixa a l'andana resava: Calces. Encara no he entès què significa ni què conté... o potser prefereixo no imaginar-m'ho. Tot reflexionant sobre aquest enigmàtic objecte, una nena m'ha saludat entre els seients i m'he girat i li he tornat la salutació, divertida.
He pensat en la vida com la porta d'un lavabo públic, on tothom diu la seva, on s'escriuen bajanades, algunes còmiques, algunes de mal gust, d'altres més filosòfiques. *
* En honor al Woody Allen, que avui celebra 75 anys.
7 Responses to 'La vida és com la porta d'un lavabo públic'
Comment by lolita lagarto.
està bé que cadascú pugui dir la seva siguin bejanades o no..
75 ja en Woody?
Yo el lunes subí a un taxi, llovía y en la radio empezó a sonar la canción de Amaral, no quedan días de verano. La vida esta llena de ironías. Es entretenido ir leyendo lo que la gente pone por los sitios, no muy cívico, pero entretenido y como bien dices parece la puerta de un baño.
El tiempo pasa para todos.
Comment by Elfreelang.
Doncs ho trobo boníssim! al capdavall la gent s'expressa com pot i de vegades on pot....ostres 75 anys!
Comment by Jordicine.
En Woody és el rei. Ho he vist tot, absolutament tot, d'ell. El cartell del taxi, segons la meva modesta opinió, fa més aviat pena. Un petó i fins aviat, MARTA M.Q.
Comment by Bargalloneta.
enhorabona per en Woody!!!
Comment by maria.
Sempre amb aquestes reflexions tan sinceres...
Comment by Mireia.
Molts anys que visqui i moltes pel.lis més que pugui fer!!
Publica un comentari a l'entrada