M'agrada la idea dels somnis com pedaços de tela que s'intercanvien en un gran mercat ple de colors i ombres. Que ella avui prefereix un somni enlluernador que la faci riure enlloc del seu, tenyit de malenconia i de tantes coses que desgraciàdament reconeix. Aquell d'allà en sosté un de ciència ficció, content d'haver-lo trobat després de moltes voltes, en canvi, un de més enllà porta un forat negre del que no aconsegueix desfer-se. De sobte algú li pren de les mans el seu somni gris, algú que es pensa que és seu perquè el somnia.
(basat en un microrelat d'El libro de los abrazos d'Eduardo Galeano)
2 Responses to '(In)tangible'
Justamente ayer yo tuve un sueño tranquilo, nada de esas pesadillas que ultimamente me venian y no me dejaban descansar, me ha gustado esta reflexión.
Un beso!
Comment by Marta M.Q. .
Marienkafer: Cuando escribí esto fue la noche después de dormir tranquila, en blanco, después de muchas noches de pesadillas! Me hizo gracia porque te leí y pensé: ya somos dos!
Qué alivio produce el olvido, a veces!
Un beso!
Publica un comentari a l'entrada