Que ja ho diuen que l'abril és així, inestable, però segurament no ens pensàvem que tant: de 30 graus d'estiu a pluja, trons i fresqueta per la nit (tot i haver dormit amb la finestra una mica oberta per la calor acumulada). Dissabte anava amb tirants i sense mitjons, i ens estàvem al costat del riu mentre s'amagava el sol, esquena contra esquena. Tu vas tirar la primera pedra, jo és que no en sé, de fer-la rebotar; la meva s'enfonsa tot deixant cercles al voltant. M'agrada, però, veure com la fas avançar pels dos.
1 Responses to “No tot són cercles”
Que bonito tener a alguien que tire las piedras por los dos, a mi también se me caería formando círculos. El buen tiempo es genial, incluso aunque caiga un chaparrón en mitad de la noche, hay que saber disfrutar de todos los momentos, puede que la lluvia sea ideal.
Un beso!
Publica un comentari a l'entrada