Estirats al sol, però en blanc i negre, ella el provoca amb un poema d'un home ros i delicat que ella sembla ser que no ha oblidat. Ell va preguntant, fred i fins i tot sorneguer. Al final ella abdica i se'n va a buscar el cotxe, tossuda per veure museus, tot espetant-li que la mou el record de l'altre. Després els busts de Caracalla, Neró i altres bojos, així com nus que la incomoden i constaten la repressió sexual d'ella. Els objectes inanimats i la fredor en general poden amagar un te querré siempre insospitat. Com la Vienna a Johnny Guitar, amb els seus speeches de dona freda, dura i només centrada en el present i en allò material, tot pura teatralitat, com quan rep a la marabunta tocant el piano vestida de blanc. I aquell rotund i fantàstic donde hubo fuego, ahora sólo quedan cenizas.
10 sense Gabo
Fa 2 dies
2 Responses to 'Te querré siempre'
Comment by Sergi.
Doncs hauria de no ser tan rotunda, perquè on hi va haver foc de vegades hi ha brases, no només cendra, i les brases són una altra cosa.
Comment by Bargalloneta.
no la recordo gaire.....
però m'has fet venir ganes de tornar-la a veure!
Publica un comentari a l'entrada