Els diners no donen la felicitat. Somewhere, de Sofia Coppola, n'és un clar exemple. La història parla d'en Johnny, un actor de cinema famós que ho té tot i, alhora, no té res. L'únic ingredient valuós que l'omple és la seva filla d'onze anys. La resta és alcohol, dones i possessions luxoses, simples distraccions per omplir la buidor o, més aviat, per accelerar el pas del temps més que altra cosa. Somewhere és una pel·lícula amarga i recomfortant alhora, de ritme lent, com quan saboregem un cigarret. Té un aire melancòlic, tocs divertits i moments eterns de soledat. No és un film brillant, però sí que està ben feta, amb moments quotidians i tendres. Personalment, el millor de tot és l'inici (un calc del començament de la genial The Brown Bunny; en general, tota Somewhere té un aire a ella) i la banda sonora.
El mitjó
Fa 2 hores
3 Responses to 'Somewhere...somehow'
A mi no em va acabar de convèncer. Em va recordar massa 'Lost in translation'. Un petó i fins aviat. JORDICINE.
Comment by ricard.
El problema no és només que recordi "Lost in translation"; és que "Lost in translation" era molt millor. Una abraçada.
Las compro, las dos.
Publica un comentari a l'entrada