Divendres 28 de gener de 2011. El guia estava seriós i brusc ja des de bon matí. Un cop vam arribar a les piràmides de Giza, abans de baixar de l'autobús, ens va demanar que fóssim puntuals, que anàvem amb el temps just. Aquell no era el típic avís del guia que vol enllestir ràpid. Abans de les 13h (si no recordo malament) havíem de ser a l'hotel perquè els ciutadans sortien de la seva pregària i anaven a una manifestació. Vam gaudir de la visita però estàvem inquiets, desconcertats. Ignoràvem que estaríem resguardats a l'hotel d'El Caire, aquell petit oasi -no exempt d'espants com uns avions 'caza' volant baix per espantar la població- durant gairebé tres dies fins que no vam poder tornar a ser a casa.
PD: Aquest diumenge vaig veure Tahrir 2011 i em vaig emocionar. No és un gran documental però la història ho és.
1 Responses to “La revolució”
Tiene que ser curiosa la sensación de saber que has vivido la historia que leerán tus hijos, nietos o bisnietos y la experiencia personal brutal. El tiempo pasa demasiado rápido y no nos damos ni cuenta, hace ya un año de esto, increíble!
Un beso.
Publica un comentari a l'entrada