American Horror Story ens arriba de les mans de Ryan Murphy, el creador de Nip Tuck, i les seves empremtes són innegables. Irreverent i provocador com sempre, en aquesta sèrie el director repeteix els mateixos ingredients (obsessions com el sexe, la bellesa i la eterna joventut, històries i personatges macabres) però aquest cop amb una nova pinzellada de misteri i 'terror'.
Murphy clarament vol emular a David Lynch a Mulholland Drive o Tercipelo azul a través de somnis pertorbadors i personatges estrambòtics i deformats -l'home de la mitja cara que se li apareix al protagonista cada cop que va a córrer pel parc em recorda a l'observador de la sèrie Fringe-. A més a més, fa un mixt d'obres ja existents, des de La semilla del diablo, Elephant o fins i tot Funny Games, amb els tòpics de la casa encantada i els esperits. Cal destacar el mèrit que té fer una sèrie sencera d'una història d'aquest gènere (quan estem acostumats a que sigui un film d'hora i mitja/dues hores i, a més, quan amb aquest temps segurament ja la podríem enllestir). També hem de reconéixer la interpretació de Jessica Lange i, en segon pla, de Dylan McDermott, que fa del marit protagonista que exerceix de psiquiatra però que ell mateix no és capaç de posar harmonia a la seva vida.
PD: Enginyosa la imatge promocional de la sèrie, jugant amb el quadre de Las Meninas de Velázquez.
Fotografia: Cadena Ser
2 Responses to 'No mires a los ojos de la gente, siempre mienten (American Horror Story)'
Comment by maria.
S'ha de reconèixer que tot el que toca Ryan Murphy és diferent i cal veure-ho.
Comment by Estike.
Cómo que los ojos siempre mienten?, si es justamente al revés; puedes mentir con palabras, con gestos, con una sonrisa y hasta con lágrimas, pero los ojos siempre dicen la verdad. Los ojos son las ventanas del alma de la persona, cómo van a mentir?
Publica un comentari a l'entrada