Plou i fa sol, i això ja sembla més Londres que Barcelona. El cap de setmana em trobo a la platja en biquini i menjant una paella, tota jo plena de sorra, i ara el cel no fa més que remugar i plorar, ben gris. Mentrestant, Apalabrados i la música ens acompanyen per fer-ho tot plegat més lleuger i despreocupat. Ara torna a ser época de casaments, de decidir què farem aquest estiu, què farem amb la nostra vida. De lligar-ho tot amb paraules, algunes de més valor que d'altres: tot depèn d'on les col·loquem. Remuntar i perdre estan molt a prop. I l'únic en el que penso és en tornar-te a abraçar i besar i no pensar en res, allà a la sorra, al llit, on sigui.
Sota la pell hi ha carn encara, a Gandesa
Fa 21 hores
3 Responses to 'Misread'
Comment by S.N..
...que, queasco, per què totes les coses de la vida perden sentit quan només podem pensar en fer petons a algú??
Es un poco estresante este tiempo, no puedes hacer muchos planes porque no sabes si los podrás hacer. Jejeje, todo el mundo está enganchado a ese juego, es bastante adictivo. El final, yo también lo quiero.
Un beso!
Comment by Jordicine.
Un final preciós. El cap de setmana, si parlem de temps, sembla que també serà mogut. Un petó, MARTA M.Q.
Publica un comentari a l'entrada