Blog Entry

Supervivència

dijous, 3 de maig del 2012 by Marta M.Q. , under ,

Si volem quedar bé fent un discurs, és probable que ens acabem entrebancant. Si volem que faci sol, segur que aquell dia plourà. Murphy sempre fa de les seves, i si pronunciem el seu nom en excés, acabarem sent castigats. La obra de teatre Murphy, Tragedia en Hansom House, és una història entretinguda, en certa forma modesta però no per això menys valuosa. La obra és duta a terme per la companyia Vol-Ras que, segons sembla (jo ho desconeixia) porta una llarga trajectòria, i que se'ls arriba a comparar amb el Tricicle. La història té un aire a Pel davant i pel darrere i s'ha de reconèixer la bona feina que fan els dos actors, que han d'interpretar un bon número de papers, tots enmig d'un remolí de desastres ben còmics. 


Los juegos del hambre és la història de supervivència dels dèbils enfront dels poderosos des d'un punt de vista extremista i futurista, en el que la mort és convertida en un reality show (i en fan una clara analogia amb els camps d'extermini nazis). L'inici de la pel·lícula és interessant i encurioseix a l'espectador, però a partir de la meitat es converteix en un espectacle una mica cru i macabre, fent sentir a l'espectador com un dels del bàndol 'dolent' que contemplen com nens es maten entre ells. La història ha mesclat molts registres als que estem acostumats: Gran Hermano, Supervivientes, les històries de gladiadors o fins i tot de terror (també em va recordar, salvant les distàncies, a Slumdog Millionaire). També l'han comparat amb Crepúsculo, ja veurem si amb raó, perquè en aquesta primera entrega de la trilogia ja apunten a un triangle amorós. 


2 Responses to 'Supervivència'

4 de maig del 2012, a les 7:08


Murphy no deja que nos olvidemos de él con facilidad, está esperando en cada esquina, cierto.
Sobre la película, no acabo de entender la semejanza con Slumdog Millionaire, lo dices por el show televisivo, por pasar de pobre a "rico", ...? Veremos que pasará pero yo en el cine vi gente de todas las edades, no como Crepúsculo que era mas en plan adolescentes, supongo que por la mezcla de géneros.

Un beso!

6 de maig del 2012, a les 1:23

Comment by ricard.

Com molt bé assenyales, la pel·lícula en fa apostar pels "bons" mentre, sense ni adonar-nos, hem adoptat el punt de vista dels "dolents". Una abraçada.

Publica un comentari a l'entrada