Avui m'han explicat que a Gran Bretanya, com aquí, estan enmig de l'Indian Summer, un petit estiu que succeeix abans de l'hivern, la calma abans de la tempesta. L'altre dia, en un banc del carrer ja que els bars estaven plens degut al partit del Barça, féiem una cistella pel primer bebè del grup d'amigues, entre il·lusionades i confuses com si hi haguéssin els nostres 'jos' més joves que ens miraven des de la distància, pensant amb enyorança que els bancs havien estat llocs de reunions per divagar, discutir, fumar, besar-se, perdre's en la inmensitat del temps. Ahir, després del naixement al sortir de l'hospital, vam anar a un bar 'per fer apostes de qui seria la següent' i ens vam asseure en silenci i amb mig somriures, contentes per aquella petita creació, plenes de dubtes sobre el futur de les nostres vides i nostàlgiques per tot allò que canvia. Mentrestant ens imaginàvem i discutíem qui seria la pròxima, els 'jos' del futur ens miraven des d'una cantonada, però no vaig intuir què pensaven de nosaltres aleshores i com són en aquell futur que ens espera.
Contes per Nadal a la SER
Fa 23 hores
1 Responses to “Indian Summer”
En el meu grup d’amics ja corren un parell de petits monstre, bé, un encara no corre, però dóna-li temps...
Publica un comentari a l'entrada