Avui, perquè sí

Ahir al vespre estava tornant en tren cap a casa i vaig sentir, per un moment, un déjà vu, d'aquells que de tan en tan em donen un copet a l'espatlla. Notar que ja havia estat allà, amb el mateix llibre a les mans i les mateixes preocupacions. I aleshores m'espanta pensar que tot és un cercle, que les coses i un mateix només semblen canviar, o que realment ho volem creure per distreure'ns, per no afrontar realment aquesta roda imparable. Viure el dia a dia, sí, però són aquests moments on el conjunt es veu des de fora i aquest flash em fa pensar. Potser vaig massa enllà, però el déjà vu sempre em deixa la terrible sensació que estic estancada. I tal com ve, se'n va i jo me n'oblido.

I ja tornem a estar a 1 d'agost.

(Avui no hi ha hagut cap excusa per escriure, només que em venia de gust escriure.)