Els homes que no estimen les dones

La vida és un mar de confusió. Una cosa és la teoria, l'altra és la pràctica. Una cosa són els nostres principis, l'altra és la forma d'actuar. Una cosa són les paraules, l'altra els fets. A Desgracia, el professor David Lune (interpretat brillantment per John Malkovich) és un home fred, de posat inalterable, solitari, que actua segons els seus instints sense aplicar-se cap mena de judici. Un home que es creu que està per damunt de les dones i de tothom. Però quan li paguen amb la mateixa moneda, el personatge es veu trasbalsat i evoluciona. Desgracia parla, com el llibre del Larsson, dels homes que no estimen les dones: d'homes violents, egoïstes i sense escrúpols i de dones que sucumbeixen a ells, submisses, que s'oculten rere el vel del silenci i els alimenten així de poder, valor i raó. Una batalla de sexes en la que des d'un principi està clar qui és el perdedor, i el director Steve Jacobs no dóna cap mena d'esperança en aquest sentit (tot i que no sé si el llibre del Coetzee té aquest aire tan catastròfic). És la pel·lícula de la rendició, contràriament al que suposa el missatge de Larsson, on Lisbeth Salander és la lluitadora per excel·lència. Les dues postures els dos retrats, són reals i actuals, però jo no puc evitar decantar-me per en Larsson i, sobretot, la jove Salander.

Fotografia: Las horas perdidas