Hi ha vida més enllà de la mort? La mort no és més que una porta oberta? I si és així, què hi ha allà, una prolongació de la vida? Despedidas (guanyadora de l'Oscar a millor pel·lícula de parla no anglesa al 2008) ens presenta un jove enterrador que ha de fer front diàriament a la mort dels altres, una vida basada en un dia rere dia de despedidas. Un film que tracta obertament el tema de la mort, dels seus tabús i el rebuig que comporta; tot i l'abatiment i el desgast de la mort aliena, és una pel·lícula esperançadora, a estones massa pausada i lineal.Però sobretot el tram final de la pel·lícula m'ha fet tornar a pensar en la mort. Tan de bo el cel sigui un quadre inmens fet amb pintura, al nostre gust, on hi podem dibuixar i desdibuixar, volar, jugar, conviure eternament amb aquells que hem estimat però que ja no hi són; on, en definitiva, podem viure una altra vida, tal com mostra la pel·lícula Más allá de los sueños. I què és l'infern? Estar condemnat a la soledat eterna i a oblidar tot allò que hem estimat i viscut? Si penso en la vida i ja no l'entenc, la mort ja em planteja masses preguntes. Llàstima de no poder treure el cap per la segona porta i tornar a tancar-la corrents, per si de cas.
Fotografía: Blogys
0 Responses to 'Quan es tanca una porta, s'obre una finestra...'
Publica un comentari a l'entrada