
Ahir vaig veure El luchador, de Darren Aronosfky. Crec que és interessant i que Mickey Rourke borda el seu paper, que li escau perfecte (això no vol dir que li hagi estat fàcil interpretar-lo), i visualment és una pel·lícula molt atractiva. És la història de la decadència d'un mite, de la melangia de l'èxit i les aglomeracions expectants; potser és això el que més em va atraure, aquest drama latent (tinc fama de mostrar predilecció per les tragèdies). Contràriament als films de Hollywood on es fa ostentació de l'èxit, aquí es parla del després del triomf. No obstant, la història en si em va semblar fluixa i tòpica.
Així doncs, què té més pes en una pel·lícula, el fons o la forma? Se m'ha tatxat de veure només el fons (reconec que m'hi decanto perquè jo m'aferro a les paraules, a les històries, que se'm queden gravades; les imatges acostumen a fondre's en l'oblit). No puc evitar pensar que la forma és efímera, superficial (i el fons és el que compta, en tot plegat).
Fotografia: Cinemarama
1 Responses to “La forma (o el fons)”
Comment by Flavia Company.
Si l'obra és bona... difícilment es podran distingir fons i forma...
Publica un comentari a l'entrada