Blog Entry

El món de la repetició

dilluns, 23 de novembre del 2009 by Marta M.Q. , under


It's Playtime. Jacques Tati, com un nen petit divertit però amb presició i sentit crític, juga amb reflexos, ombres i quadrats, que provoquen una sensació de claustrofòbia, grisor i repetició. A la pel·lícula en cap moment les turistes veuen la ciutat de París, tan sols el reflex dels seus monuments més representatius en les portes de vidre dels enormes edificis que visiten. Tota ciutat vol ser diferent, vol destacar per coses noves, però després ens adonem que cada cop s'asssemblen més entre elles, fins al punt que ja no sabem distingir-les: els mateixos gratacels, les mateixes cases, gent amb el mateix vestuari...

El visionari d'en Tati fa una reflexió al voltant de les grans urbs, del turisme i, sobretot, de la modernitat. Ha de prevaler el diseny per damunt de la funcionalitat? Un nivell alt de vida (bons cotxes, magnífiques cases...) ens fan més lliures? Crec també que Tati ja apuntava clarament a un món sense intimitat (cases amb grans finestrals de vidre, com les oficines) i unes vides monòtones (diverses famílies veient el mateix programa de televisió). Tati sap jugar amb els espais i els objectes, i sobretot amb el vidre, que dóna aquesta falsa sensació de llibertat quan no és més que una il·lusió.

2 Responses to 'El món de la repetició'

24 de novembre del 2009, a les 23:31


t'has deixat de comentar la escena més representativa i a la vegada més crítica, on Tatí posa en escena la rotonda on els cotxes giren sense fi i les grues pugen i baixen fent una analogia al gran circ social. En definitiva és una molt bona anticipació del món on vivim (tenint en compte que la película té 50 anys) on es desprén estandarització i allò presumiblement modern pels 4 costats.

ESTIKE

25 de novembre del 2009, a les 0:13

Comment by Marta M.Q. .

Tens raó! Mentre ho escrivia tenia la escena molt present i al final no la vaig incloure al comentari. Sí, és un moment molt significatiu i ben aconseguit, amb la música de circ, els nens amb piruletes i els cotxes 'atrapats' que transmeten aquesta sensació de repetició, de monotonia, com si tot fos un aparador o un muntatge del que no podem escapar (sobretot els turistes!).

Publica un comentari a l'entrada