Blog Entry

Què passa després del FI?

dijous, 19 de novembre del 2009 by Marta M.Q. , under ,

Després del final la història continua. Les lletres THE END tenen la funció d'un punt i apart. Les pel·lícules Revolutionary Road i Lejos del cielo ens mostren més allà dels happy endings. El final no és més que el principi. L'inici de l'esforç, les discussions, els enganys, les responsabilitats... època de somnis difuminats, esquinçats, tergiversats; la fi de la innocència. Ja ho diuen això de "segundas partes nunca fueron buenas"...

"De petita vivia encisada en un conte de fades. A casa, a l'escola, a l'esbarjo, tot eren prínceps blaus i princeses. Ara ja hem deixat enrere les pel·lícules de dibuixos però, un cop en el món dels adults, el missatge segueix sent el mateix, encara que ara la majoria de finals són infeliços, als prínceps ja no els hi corre sang per les venes i les seves dames són prostitutes. Els vestits llargs s'han escurçat, el cavall del príncep és un sac de mentides, el príncep ja no en té prou amb la princesa; els dos ja no poden volar plegats. El nen gran li ha retallat les ales a la papallona". (Peter Pan i Campaneta)

Fotografia: Larsenpablo

2 Responses to 'Què passa després del FI?'

22 de novembre del 2009, a les 13:14

Comment by Jesús M. Tibau.

els punt final no existeixen

24 de març del 2010, a les 16:51

Comment by Las cosas que nunca se dicen....

Si el final és realment el final, hi ha alguna cosa després? si hi ha alguna cosa més, potser només era un punt i seguit. Qui ho sap?

El record que tinc de la peli "Revolutionary Road" és que la noia amb la que vaig anar a veure no va entendre el final (pensant-ho ara, potser ni tan sols va entendre la resta, no ho sé). Però, l'escena final quan el matrimoni gran està al sofà, i la dona no fa més que criticar i el seu marit, cansat i per no sentir-la, apaga l'audífon... l'únic que se li va ocórrer a la meva "presumpta" amiga va ser dir "vaya tela!", recriminant l'acció de l'home.
No sé per què t'explico això, de fet és un fet que recordo i que mai ho havia dit a ningú. Potser perquè en la vida tot són cicles que tanquem, amb el seu final, i en comencem de nous. A vegades cal saber acabar amb les coses, els sentiments tòxics, els pensaments que et limiten, els amics que no mereixen confiança, relacions líquides, tot són tancaments... per deixar pas a l'inici d'altres coses que et faran vibrar i sentir-te viu.

Què hi ha després d'un final? doncs una infinitat d'oportunitats per llençar-te de dret.

Aniré seguint el teu blog.
Jordi

Publica un comentari a l'entrada