Incendis

En contraposició als 'fueguitos serenos' d'Eduardo Galeano, hi han incendis que són devastadors. L'obra de teatre Incendis de Wajdi Mouawad de seguida ofega amb la ràbia, la rancúnia i l'angoixa a través de l'escenografia, les actuacions i la història. L'espectador rep una ganivetada a la gola i a poc a poc li van traient amb alguna broma escorredissa i algun esclat de passió. La interpretació magistral dels actors (sobretot del Julio Manrique) durant gairebé 4 hores deixa el public inmòvil al seu seient. No és una obra apta per a tots els públics, començant per l'escenografia angoixant així com per la seva intensitat emocional, amb una trama corprenedora (i increïble, que beu de la tragèdia grega) que queda relegada en segon pla: les emocions són les protagonistes, que s'agiten, s'esquerden o s'estanquen però sempre acaben explotant amb veritats, emocions suficientment intenses perquè la història sigui una mera excusa que ja ens és coneguda.